El 1999 la UNESCO va decretar el 21 de febrer com a Dia Internacional de la Llengua Materna amb el motiu de celebrar la diversitat lingüística i en honor als estudiants assassinats a Dacca (Bangladesh) el 1952 quan es manifestaven pel dret de poder parlar la seva d’origen, el Bengalí.

D’aquí i d’allà: Històries d’acollida lingüística és el nom de l’acte que es va realitzar a Sant Boi per commemorar aquest dia. Un acte organitzat pel Servei de Ciutat Educadora i el Consorci per a la Normalització Lingüística amb el suport dels Serveis Educatius del Baix Llobregat 3, a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, que va presentar una mostra de llibres en totes les llengües disponibles per commemorar aquest dia.

L’acte d’aquesta diada va ser introduït per la regidora de Ciutat Educadora, l’Alba Martínez, qui va donar veu als agents de la comunitat que treballen i viuen la diversitat lingüística de la ciutat.

En primer lloc, la Núria Vidal del Servei de Normalització va emmarcar la celebració com a tret de sortida del projecte Les llengües de Sant Boi que mitjançant una enquesta a centres educatius i entitats del sector, pretén identificar quantes llengües es parlen a la nostra ciutat. La Núria també va introduir el debat terminològic de la llengua materna, d’origen o primera llengua… per reflectir la dificultat de definir la diversitat dels casos i els orígens de com pensa i parla cadascú de nosaltres.

A continuació, va intervenir l’assessora en llengua, interculturalitat i cohesió social de Serveis Educatius de la Generalitat de Catalunya, la Pilar Pena, que va explicar com es promou als centres educatius l’ús del català com a eix vertebrador dels aprenentatges. La Pilar va destacar la perspectiva de l’educació intercultural basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte a la diversitat de cultures i llengües. Aquest eix de treball a Sant Boi està sota l’empara del Pla Educatiu d’Entorn, fruit de l’acord entre l’Ajuntament i la Generalitat.

La part més emotiva de l’acte van ser els testimonis de les persones protagonistes d’acollida lingüística, que acompanyats del Carles Catalán del Centre de Recursos Pedagògics com a conductor, varen poder explicar les seves experiències vitals i professionals en català. Aquestes històries plenes d’anècdotes de l’Otman, l’Emerson, la Sheyla i el Mamadou eren les respostes a què sabien del català abans d’arribar a Sant Boi, com va ser el procés d’aprendre una nova llengua de relació, quin és l’ús que en fan actualment del català i com mantenen les seves llengües d’origen.

Com a tancament de l’acte, l’Alba Martínez va convidar els presents a escriure i penjar una frase o paraula en la seva llengua d’origen a l’arbre de les llengües, una olivera com a símbol de pau i multiculturalitat.