Com cada any, Sant Boi Ciutat Educadora programa el cicle Sant Boi Recorda per commemorar la figura d’una persona que va fer múltiples aportacions al món de la cultura, els drets democràtics i la recuperació de la memòria. Enguany el cicle girarà entorn de la figura de l’actriu i directora Margarida Xirgu, en el 50 aniversari de la seva mort, i la seva relació amb Federico García Lorca.

El cicle, que durarà fins al mes de juny, inclourà concursos literaris, representacions teatrals i debats amb l’alumnat, amb dos moments assenyalats: la Diada de Sant Jordi i l’acte final dels Jocs Florals Escolars.

Margarida Xirgu i Subirà va néixer a Molins de Rei el 18 de juliol de l’any 1888 i va morir a Montevideo l’any 1969. Des de petita va començar a col·laborar en obres de teatre a diferents ateneus i teatres d’aficionats. Va ser l’any 1906 quan la van contractar per primera vegada per actuar al Teatre Romea de Barcelona en el paper de Blanca de “Mar i Cel” d’Àngel Guimerà. A partir d’aquí va començar la seva carrera d’actriu professional que la va portar a escenaris dins i fora d’Espanya.

La relació amb Federico García Lorca va començar l’any 1926 quan ell encara era un dramaturg incipient. Xirgu va fer una aposta per García Lorca i l’any següent va estrenar “Mariana Pineda” al teatre Goya de Barcelona, amb decorats de Salvador Dalí. Des de llavors Margarida Xirgu es convertí en l’actriu “fetiche” de García Lorca i interpretà gran part de les seves obres, entre els dos es crea una relació professional i d’amistat molt forta.

Els dos pertanyien a un mateix món, eren intel·lectuals d’esquerres amb unes inquietuds artístiques i polítiques que moltes vegades posaven en dubte l’statu quo de la societat de l’època.  A tots dos els seus compromisos polítics, la seva manera de viure i les seves amistats els hi van portar problemes tant amb el públic com amb la premsa.

La segona república va ser una època molt fructífera pels dos, Margarida Xirgu, a més d’estrenar vàries obres de teatre, va ser condecorada amb l’ordre d’Isabel la Catòlica i va ser nomenada filla predilecta de Barcelona.

L’inici de la Guerra Civil va agafar l’actriu en la seva quarta gira per América actuant i produint les obres de García Lorca. El dramaturg havia de reunir-se amb ella a Mèxic però aquest va decidir quedar-se a Espanya. L’agost de 1936 va ser afusellat a Granada per soldats del dictador Francisco Franco.

Profundament adolorida per la mort del seu amic l’actriu es va dedicar a mantenir viva la figura del poeta i dramaturg. Durant una estrena a Buenos Aires l’any 1937 l’actriu va llençar les següents paraules al públic: “Moltes gràcies. Però aquests aplaudiments d’avui no han de ser per a mi, sinó per a ell, que era una criatura genial. Vosaltres que l’estimàveu, vosaltres que l’estimeu, si de veritat voleu recordar-ho, parleu de la seva obra als vostres fills, parleu de la vida del poeta. Passarem nosaltres, passaré jo, però l’obra del poeta quedarà per a vosaltres, per als vostres fills, per a la immortalitat ”.

L’any 1941 Margarida Xirgu va ser condemnada pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la pèrdua total dels seus béns, inhabilitació per a càrrecs de tota mena i desterrament, tots dos a perpetuïtat.

Durant l’exili  va seguir cultivant una carrera plena d’èxits. Va crear la primera escola d’art dramàtic a Xile, va seguir actuant i dirigint obres de teatre, va fer cinema… però sobretot va seguir mantenint viu el llegat del seu amic Federico García Lorca.

L’any 1967, tot i la prohibició mèdica, va dirigir “Yerma” de Lorca a Massachusetts (EUA) i el 25 d’abril de 1969 va morir durant una intervenció quirúrgica a Montevideo (Uruguay).

El 1988 les seves restes són repatriades i enterrades a Molins de Rei, el seu poble natal.